Conservació del corall
Decoloració del corall
Quan pensem en els esculls coral·lins ens imaginem una gran varietat colors i una proliferació de vida marina. No obstant això, els coralls són extremadament sensibles a l’augment de la temperatura de la mar. Quan l’aigua s’escalfa es veuen obligats a expulsar les algues amb les quals viuen en harmonia simbiòtica i, com a resultat, es descoloreixen i moren, un procés anomenat decoloració del corall. Al voltant del 70 % dels esculls coral·lins d’arreu del món s’han vist perjudicats per l’augment de temperatures entre el 2014 i el 2017.
Oceans més nets
Tot acaba anant a parar a l’oceà, inclosos els plàstics. Cada any s’aboquen al mar… 8 milions de tones de residus plàstics! El consumisme i la producció en sèrie han desembocat en el consum excessiu del plàstic d’un sol ús, sense tenir en compte les terribles conseqüències que té per al medi ambient. Si a això hi sumem les males infraestructures de reciclatge dels països en vies de desenvolupament, el resultat ha estat una gran crisi per als nostres oceans.
S’han arribat a trobar microplàstics dins de centenars d’espècies marines. A més, alguns grans animals marins també estan morint per culpa d’haver ingerit residus plàstics. És fonamental canviar ràpidament la nostra actitud envers els residus ara que encara som a temps de salvar els mars i oceans.
Educació
L’educació té una importància cabdal a zones com el Triangle de Corall, perquè és molt important dotar les comunicats locals de les habilitats necessàries per gestionar els seus recursos marins tan valuosos d’una forma sostenible en el futur. L’accés a una bona educació és realment important per conscienciar tothom de la necessitar de treballar per a la conservació marina en aquestes comunitats.
Els joves, tant si viuen a prop dels esculls coral·lins com si no, han de comprendre que l’equilibri de la flora i fauna marina és molt delicat i es pot veure perjudicat per les conductes humanes, que estan provocant l’augment de temperatura, l’acidificació i la contaminació del mar.
A més de garantir l’accés a una bona educació i a bons mestres, incorporar als plans d’estudi locals activitats com la neteja de les platges i les excursions amb fins mediambientals poden ajudar a conscienciar els nens i joves sobre els problemes de conservació.
Contaminació
Tots hem vist imatges de petroliers i desastres marins ocasionats pels vessaments de substàncies contaminants al delicat ecosistema marí, com el que va succeir l’any 2018 en l’escull de Nova Caledònia. Però els contaminants també poden provenir del combustible dels vaixells i, malgrat que en petites proporcions, fins i tot de les cremes de protecció solar utilitzades pels turistes, per no parlar dels microplàstics que s’escolen de forma invisible a través de la cadena alimentària dels ecosistemes marins.
Combatre la contaminació en la seva font d’origen és l’única manera d’evitar la destrucció de la fràgil vida marina, que no pot absorbir les substàncies tòxiques.
Seguretat alimentària
Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) existeix seguretat alimentària quan «totes les persones tenen, en tot moment, accés físic i econòmic suficients a aliments innocus i nutritius, per satisfer les seves necessitats alimentàries i les seves preferències quant als aliments, amb la finalitat de poder tenir una vida activa i sana».
Ara que els esculls coral·lins estan amenaçats per culpa de pràctiques pesqueres insostenibles i de l’escalfament dels oceans, la seguretat alimentària i els ingressos de 500 milions de persones depenen dels esculls, la qual cosa constitueix tot un repte.
Per això cal preservar els coralls, recuperar-los si escau i gestionar amb cura la pesca de les comunitats locals per tal de salvaguardar la biodiversitat marina.
Àrees marines protegides
Només un percentatge molt petit dels oceans del món estan protegits, és a dir, es gestionen acuradament, tot mantenint les fonts d’aliments i protegint la seva biodiversitat per tal de preservar la font d’ingressos i d’ocupació de les comunitats locals.
Els Fons Mundial per la Natura defineix les àrees marines protegides com a «àrees designades i administrades de manera efectiva per tal de protegir els ecosistemes, processos, hàbitats i espècies marines, a fi de contribuir a la restauració i reposició de recursos per a l’enriquiment social, econòmic i cultural». Cal protegir els hàbitats crítics de l’oceà per evitar posar en perill la biodiversitat marina.
Regeneració del corall
Fins i tot als indrets on els esculls coral·lins s’han vist destruïts o reduïts dràsticament, per exemple per culpa dels casos de decoloració del corall de l’any 2014 i 2017, encara hi ha esperança de recuperar-los. El corall es pot cultivar, igual que es cultiven les plantes en un jardí. Es poden agafar trossos sans de corall viu i col·locar-los en estructures verticals de forma que, si tot va bé, estiguin exposats al fenomen de la fresa massiva i els pòlips fertilitzats puguin adherir-se a les estructures i créixer. Amb el temps, i una mica de manteniment per eliminar l’excés d’algues, aquestes estructures de formació de corall es poden tornar a trasplantar als esculls coral·lins danyats perquè hi arrelin.