Descobreix el corall
A les aigües poc profundes dels mars tot sembla tranquil i en calma però, sota la superfície, els esculls coral·lins son indrets bulliciosos i plens de vida. A l’escull hi conviuen i hi troben aliment i refugi criatures de tota mena, gràcies al delicat equilibri que estableixen amb aquests ecosistemes tan formidables.
Es tracta d’indrets importantíssims, perquè als esculls coral·lins hi viuen més criatures marines que en cap altre lloc de l’oceà.
On són els esculls coral·lins
Pòlips de corall
Principals components dels esculls coral·lins
A primera vista, sembla que els esculls coral·lins estiguin fets de roca, però de fet es tracta de grups d’animals anomenats coralls. Cada grup està format per molts pòlips separats. Als ecosistemes coral·lins hi ha dos tipus de corall: durs i tous. Només els pòlips de coralls durs formen esculls, i s’anomenen així per l’exosquelet sòlid que formen.
Un pòlip de corall pot ser tan petit com el cap d’una agulla. Ara bé, quan s’uneixen molts pòlips en colònies, poden formar un escull de diversos quilòmetres d’extensió. Els pòlips nous construeixen els seus exosquelets sobre pòlips vells i, amb el pas dels anys, les capes van creixent lentament formant un escull coral·lí.
Tipus de corall
Corall dur
Els coralls durs creixen plegats en colònies que formen esculls. Hi ha diverses espècies diferents, com ara els cervells de mar, els coralls de banya de cérvol o els coralls de banya d’ant, els esquelets dels quals són calcària o de carbonat de calci que s’acaba convertint en roca. Els coralls durs formen esculls i tenen una relació de simbiosi amb unes algues anomenades zooxantel·les, que converteixen l’energia del sol en aliment.
Corall tou
Aquests coralls no produeixen esculls ni necessiten les algues zooxantel·les per sobreviure. La seva forma recorda les plantes o els arbres i són flexibles i es mouen amb els corrents. Els ventalls de mar, les gorgònies, o les plomes de mar són exemples de coralls tous, com ara aquesta magnífica Dendronephthya.
6 dades interessants sobre les coralls
1
Hi ha més de 800 varietats de coralls durs als oceans del món.
4
La majoria dels esculls coral·lins actuals tenen entre 5000 i 10 000 anys.
2
Els cervells de mar són coralls que poden viure gairebé 900 anys.
5
Els coralls presenten anells de creixement, com els arbres.
3
El primer escull coral·lí es va formar fa 240 milions d’anys, abans de l’aparició dels dinosaures al nostre planeta.
6
La Gran Barrera de Corall és el sistema d’esculls coral·lins més gran del món. Fins i tot és visible des de l’espai!
Habitants de l’escull
Reproducció del corall
Els coralls es poden reproduir de dues formes. Poden ser hermafrodites, és a dir, produir esperma i òvuls a la vegada (com ara els cervells de mar o els coralls estrellats) o bé gonocòrics, la qual cosa vol dir que formen colònies d’un sol sexe que produeixen esperma o òvuls, per exemple els coralls de banya d’ant o els coralls de pedra. Les larves es poden fertilitzar dins del cos del pòlip o fora, a l’aigua. Hi ha d’altres espècies de corall que alliberen bilions d’òvuls i esperma en una única fresa, que pot succeir en una sola nit a l’any. Un cop fecundats, se’ls coneix com a larves plànules; tendeixen a pujar a la superfície a la recerca de llum. Els que sobreviuen als depredadors solen tornar al fons de la mar, on s’adhereixen a una superfície dura. Les plànules es transformen en pòlips de corall que es divideixen en còpies genètiques per ampliar la colònia d’esculls.
L'ésser humà i els esculls
Els esculls coral·lins no només són importants per als animals i les plantes, també per a les persones. Milions d’éssers humans en depenen per obtenir aliments. A més, molta gent es guanya la vida gràcies a la pesca o a les visites turístiques centrades en el corall. Els esculls també protegeixen les llars i les persones, perquè formen una barrera natural contra les onades que generen les tempestes tropicals.
Galeria del corall
Corall de banya d’ant (Acropora Palmata)
Tipus: Dur
Els coralls de banya d’ant són molt importants per a la construcció d’esculls. Formen estructures complexes amb moltes branques i creixen molt ràpid. Són el refugi perfecte per a llagostes, peixos lloro i pagres.
Corall pilar (Dendrogyra Cylindricus)
Tipus: Dur
Formen impressionants columnes que s’alcen fins a 2,5 metres del fons marí i poden créixer en superfícies planes o inclinades. De dia els pòlips són fàcilment visibles mentre s’alimenten.
Acròpora (Acropora)
Tipus: dur
Com els coralls de banya de cérvol i banya d’ant, les acròpores creixen a superfícies planes, que resulten perfectes per exposar la major part de la seva superfície a la llum sola. Normalment son de color marró o verd.
Cervell de mar (Faviidae)
Tipus: dur
Els cervells de mar poden créixer fins a 1,8 d’alçada i viure 900 anys. Se’ls anomena així perquè tenen forma d’esfera i solcs a la superfície que semblen els del cervell d’un humà o animal.
Corall blau
(Heliopora
Coerulea)
Tipus: dur
Hi ha moltes varietats diferents de coralls blaus. Creixen a les aigües tropicals i tenen un esquelet de color blau molt característic cobert de pòlips verds o blaus.
Gran corall d’estrelles (Montastraea Cavernosa)
Tipus: dur
Aquest corall dur, que normalment a entre 12 i 30 metres de profunditat al Carib, forma una colònia de grans blocs de fins a 1,5 metres de diàmetre, que amb el temps acaben formant plaques. De nit els pòlips queden totalment estesos; tenen la mida del polze d’una persona.
Corall taronja (Tubastraea Coccinea)
Tipus: dur
Normalment poden observar-se al vespre, quan els pòlips s’obren per alimentar-se. No formen esculls, però tenen uns tentacles llargs i molt bonics. També se’ls coneix com a coralls sol.
Ventalls de mar (Gorgonian)
Tipus: tou
Els ventalls o gorgònies estan formats per colònies de pòlips que s’estenen en forma de branques. Poden fer uns quants metres d’alçada i amplada, però només uns pocs centímetres de gruix. Solen tenir un color llampant, però la seva grandària, forma i color depenen de la seva ubicació i profunditat, que pot variar des d’aigües poc profundes fins a centenars de metres.
Corall clavell (Dendronephthya)
Tipus: tou
Els coralls clavell tenen una bellesa incomparable, amb colors increïbles que destaquen a l’oceà. Es troben a les illes del Pacífic i la Gran Barrera de Corall, però són molt sensibles als canvis mediambientals i estan en perill.
Corall bolet (Sarcophyton)
Tipus: tou
Anomenat també corall cuir, presenta moltes varietats. Normalment té un color marronós o daurat i amb el temps sembla que es vagi arrugant.
Coralls arbre (familia Nephteidae)
Tipus: tou
Aquests coralls tous que formen estructures que semblen arbustos o arbres són bastant habituals i s’adhereixen als molls i a les grans roques.
Llapis de mar (cnidaris de l’ordre Pennatulacea)
Tipus: tou
S’anomenen així perquè semblen plomes antigues. Poden arribar fins als 2 m d’alçada, però prefereixen les aigües més profundes de com a mínim 10 m, per tal d’evitar que els desarrelin els corrents més forts.